SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

Les activitats proposades van dirigides a alumnes de finals de nivell elemental i inicis de nivell mitjà.

RECONEIXEMENT: RITMES

IDENTIFICAR RITMES DE 4 PULSACIONS

Durant aquest curs i els anteriors hem estudiat molts ritmes diferents.

En aquest exercici, has d’estar ben atent I procurar d’identificar les màximes combinacions de ritmes correctament.

Per no atabalar-te, primer sentiràs un avís, i després de les dues pulsacions prèvies, sentiràs el ritme. Quan tinguis clar quin és, clica-hi a sobre amb el ratolí.

Si necessites escoltar de nou el ritme, només has de clicar al pentagrama encerclat, i si t’equivoques, pots anar escoltant el ritme fins a tenir-ho més clar.

Un cop fet bé l’exercici, pitja a la fletxa que apareix al lloc del pentagrama i... ENDAVANT!

JOCS: TRIVIAL MUSICAL

TONALITATS I ARMADURES

En aquesta activitat has d’indicar quina armadura porta la tonalitat indicada. Si ho fas bé, et sortirà un pentagrama amb l’armadura i sentiràs l’acord. Si t’equivoques, en comptes de repetir la pregunta, has d’anar a “nova pregunta”. Quan et cansis d’aquesta activitat, pots clicar a “nou tema”, “tonar a començar” i pots començar a fer el joc de les tonalitats relatives o dels intervals.

TONALITATS RELATIVES

Té el mateix funcionament que l’anterior, has de clicar sobre la resposta correcta i si erres, passa a la següent pregunta.

Si estàs molt animat o animada, pots provar d’atrevir-te amb els intervals i amb la combinació de tots els jocs anteriors.

EXERCICIS: MEMORITZA

MEMORITZAR LES NOTES QUE SONEN EN UN TECLAT

Aquest joc té una explicació molt bona que et trobaràs quan hi comencis a jugar. Si t’equivoques, però, tornaràs a començar des de zero! Cal que estiguis ben atent i vagis memoritzant per poder clicar damunt les notes proposades.

Si te’n canses, claca a la porta de l’extrem inferior esquerre i després vés a “Da capo”. Allà, pots escollir un altre exercici de memòria.

RECONEIXEMENT: POLIFONIES

IDENTIFICAR POLIFONIES A 2 VEUS

Si has fet bé la resta d’exercicis proposats, segur que ara ja estàs apunt per fer la següent activitat. En aquest exercici hauràs d’escoltar i després clicar damunt la resposta correcta. Si et confons i erres, pots escoltar tants cops com vulguis les melodies clicant a “torna a”, o si prefereixes la solució, pots clicar a la “i” que apareix al costat de la porta de sortida i se’t mostrarà la solució.

Per sortir de l’activitat, igual que en les activitats anterior, pots clicar a la porta o anar directament al menú que hi ha a dalt.

MOLTA SORT!

Tan sols perquè t'has llevat

Una música molt bonica amb una lletra molt bonica per crear sitacions boniques!



La lletra és inventada, i sencera és:

Tan sols perquè t'has llevat

El cel és blau, blau com el mar
s'ha fet fosc la lluna ha sortit,
al cel hi ha mils de puntets,
són els estels de la nit

Un nou dia treu el nas
i el gall canta "kikiriki"
desperta't i obre els ulls,
la lluna et diu bon matí

Avui serà un dia animat,
ple d'alegria i de felicitat,
avui serà un dia especial,
tan sols perquè t'han llevat!

INTERPRETACIÓ: és bastant lliure. La idea és que es canti amb un aire dolcet i que a l'última estrofa s'acceleri per frenar de nou amb un retardant a l'últim vers.

A disfrutar-la!

The star of the country down

Aquesta és una tradicional irlandesa.

ENS SALUDA LA TARDOR

Per ensenyar una cançó com perexemple aquest cànon a un grup gran de persones, podria estar bé fer servir aquesta via, sobretot si és impossible trobar-se gaires cops abans per assajar.

Aprofito el blog que em van fer crear a la uni per fer una proposta de cançó per la castanyada.
Aquesta no va de gats ni castanyeres ni moniatos ni panellets ni castanyes, va de la tardor, i és un canon tranquilet.
N'estic buscant de les més "de castanyada" que no siguin les típiques, però si aquesta sembla bé, ja no en buscaré més.

Us la presento i ja decidirem el què, així si us agrada ja us la podreu anar aprenent pel dia 31=)



El canon a 2 entrades:



Finalment, la versió més complerta, a 4 entrades;
Si sembla massa difícil es pot fer a 2.

Aquí teniu només l'aùdio per si us el voleu posar almòbil, l'mp3, l'ipod o qualsevol aparell reproductor de música per aprendre la cançó a tot arreu!

La melodia:

A 2 entrades:

A 4 entrades:

LA DESGRÀCIA D'UN POBRE HOME

Una cançó ben senzilla per cantar en companyia!

Antigament, moltes cançons s'utilitzaven per explicar allò "prohibit d'explicar", difícil de dir o per mofar-se d'algú, i d'aquest tipus de cançons, n'hi havia moltíssimes, cada dia es cantava, però algunes s'han anat perdent o les saben poques persones perquè tenen lletres que no són adients per a infants i per tant, no s'ensenyen a les escoles.
Les generacions adultes? ja no canten quasi mai i normalment ni se'ls acut que podrien aprendre cançons la mar de divertides!

MUNTANYES REGALADES

Muntanyes Regalades, són les del Canigó....
Una cançó tradicional catala.

CORREFOC: LA MÚSICA, SEMPRE MOLT PRESENT

Com ja saps, la música és present a les nostres vides ja des d'abans de néixer, quan estem dins el ventre de la mare. A la vida real, aquest festival de sons nocessa mai; pel·lícules, ràdio, CDs, persones cantant, objectes de totes mides, animals, el vent entre les fulles... i un llarguíssim etcètera que no podríem acabar.
Com veuràs, hi ha unes cançons anomenades tradicionals i populars, aquelles que es trensmeten de boca a orella i per tant, poden vairar segons l'època o la zona. Però hi ha un gran bloc de cançons que en molts casos també són antigues i es transmeten de generació en generació, són les músiques de les tradicions, de les festes, dels costums. A diferència de les altres, que es canten snse un motiu, aquestes se solen sentir en determinades ocasions, i moltes persones se les coneixen.
El correfoc és una d'aquestes tradicions, com tants d'altres, amb una música pròpia o característica; instruments de vent, molta percussió, a joc amb els petards i els trons..., el bestiari: Mulassa, gàrgola, víbria, capgirell, drac, nas de sutge...
El nom ja ho indica, córrer- foc. En aquesta festa, a més de la música també hi és molt important la roba; un bon calçat i ben tapada i millor si és de cotó per protegir la pell de les cremades. Uns punts importants són els cabells, cal portar-los ben tapats, i un mocador a la cara per no respirar tanta pólvora. L'espai: a l'aire lliure! és un recorregut amb diferents punts i espais, places més amples amb més foc, carrerons estrets on tothom s'aglutina amb traques per terra, cortines de foc... l'actitud: una persona que s'endinsi en un correfoc ha de saber què li espera, ha de saber que no es poden fer cadenes de més de tres persones (millor de dos que sol, és més difílcil caure al terra, en cas que hi hàgi prou espai per caure), a les places s'ha de girar en sentit contrari a les agulles del rellotge, i es poden cridar emblemes com per exemple "no no no, el dimoni no em fa por!!!" i, finalment... l'olor! una olor de pólvora, de sofre cremat, suor, satisfacció, amistat, diversió... TRADICIÓ!
Com a referència per si vols anar a veure'n algun o per si de més gran vols ficar-t'hi, un de molt recomanable és el correfoc de Manresa(si pitges el "link" de correfoc, ho podràs corroborar si és que encara no hi has entrat.)
Pitjant aquí podràs sentir la música del correfoc de Manresa, el que se sent a les places mentre hi ha for per tot arreu, i pitjant aquí, podràs veure algunes imatges de fa festa.
Un apunt molt important: en el correfoc de Manresa, les músiques van ser creades explressament, però s'han fet tant populars (moltes persones les coneixen) que es diu erròniament que són tradicionals.

Finalment, aquí tens un vídeo perquè vegis una mostra del context real de la música i els imatges observades. és així com t'ho imaginaves?



I, un cop vist l'anterior, estic segura que compendràs l'alegria d'haver arribat fins al final, en cas que s'aconsegueixi (les persones que no hi han anat mai o que no hi estan acostumades, no ho resisteixen i n'han de sortir, passant a ser espectadors.)

LA MÀQUINA D'ESCRIURE; UNA ALTRA MÚSICA

Quan encara no hi havia ordinadors, la gent escrivia amb unes andròmines anomenades "màquines d'escriure". Per no tenir, no tenien ni pantalla, però inspiraven melodies i històries com aquestes.
Autor de la música: Leroy Anderson
Gènere: Divertiment
Estrena: 1950
La màquina d'escriure de Leroy Anderson és un divertiment musical sense intenció narrativa. Per això, et proposem que et miris el vídeo. En aquesta filmació, a banda de sentir la música, veuràs que tots els sons estàn indicats amb diferents dibuixets. D'aquesta manera, els nens i nenes amb problemes d' uadició també es poden imaginar com fa la cançó.



I, a continuació, tens un fragment d'una pel•lícula. Series capaç de fer com el personatge d'aquesta escena? primer, et recomano que escoltis com a mínim una vegada o dues la música parant molta atenció! Si vols, et pots ajudar amb el vídeo anterior.

LA CANÇÓ DEL LLADRE, TRADICIÓ

La cançó del lladre, a cavall entre l'enamorat i el bandoler

Les cançons tradicinals també s'anomenen populars, són les melodies cantades per les persones del carrer, per la població. Les cançons populars es transmeten oralment (tot i que actualment quasi totes estàn escrites), de boca a orella, i és per això que varien constantment.
Potser tu te la saps una mica diferent, però això no vol dir que estigui malament!

Aquí tens una versió molt bonica per guitarra, un arranjament de Miquel Llobet, de qui parlarem més endavant:



Ara que ja en coneixes la melodia, mira aquest vídeo on hi surt en Joan Manuel Serrat cantant-la. ( En Serrrat és un home molt famós a l'època dels teus pares i avis) .



Aquesta és la lletra de la cançó:

LA CANÇÓ DEL LLADRE

1. Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.

2. I ara, que ja sóc grandet,
m’he posat a mala vida:
me n’he posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell...

3. La justícia me n’ha pres
i en presó fosca em duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell...

I, finalment, aquí en tens la partitura!

LA GUITARRA, L'INSTRUMENT

DE QUÈ VA AIXÒ DE LA GUITARRA CLÀSSICA?

La guitarra és un instrument de corda pinçada (es toca directament amb els dits). Esà format per una caixa de fusta amb una forma que recorda el nombre vuit, té un forat circular al centre de la tapa per on surt el so, sis cordes i un mànec. En aquest mànec hi ha una peça de fusta negra (el diapasó), on hi trobem dinou trasts.

QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?

Baix relleu trobat a l'Imperi Hitita, situat a l'Àsia menor.

La guitarra té una orígens remots basats en els Hitites (1450 aC), una cultura que es trobava a l’Àisa, però trobem principalment dos instruments que es poden considerar els avantpassats de la guitarra tal com la coneixem avui en dia. Una és la guitarra morisca, de fons arrodonit, màstil ample, cordes metàl·liques i varies obertures a la tapa per la sortida del so. En canvi, la guitarra llatina s’assemblava més a la guitarra actual ja que tenia una sola obertura (boca), un màstil més estret, la caixa de ressonància plana, els contorns corbats i les cordes de tripa que li donaven un so més dolç.

Aquests dos instruments es van anar fusionant i amb el pas dels anys, van evolucionar cap a la guitarra tal com la coneixem avui en dia.

COM SONA AVUI EN DIA?

Aquí tens una mostra d'un vals composat per en Francesc Tàrrega, un gran guitarrista, referent a tot el món.

Aquesta és una cançó tranquileta, però amb la guitarra el ventall de velocitats, timbres i estils és amplíssim!

UNA CURIOSITAT: Si t'hi fixes, al segon 12 ( i en altres moments de la peça), la melodia que fa la guitarra és el mateix so dels telèfons mòbils "nòkia". Es diu que la companyia va prendre aquests compassos de la peça, i com que és molt antiga, no han de pagar drets d'autor.

MIQUEL LLOBET

Miquel Llobet i Solés

(1878-1938)

Miquel Llobet va ser un compositor i guitarrista que va destacar des de molt jove, rebent molt bones crítiques fins i tot dels músics més prestigiosos, que el van considerar un dels millors intèrprets del moment.

Nasqué a Barcelona el 18 d’octubre de 1874 i als deu anys començà estudis de solfeig, piano i violí.

El 1889 quedà tan impressionat per un concert del guitarrista Antonio Jiménez Manjón que decidí dedicar-se a l’estudi de la guitarra, rebent les primeres lliçons del professor Magín Alegre.

Miquel Llobet i Francisco Tárrega es conegueren en una guitarreria del carrer Ample, i Llobet assimilà ràpidament els coneixements de Tàrrega, un gran guitarrista. Als setze anys ja estava molt ben format i a partir del febrer de 1895 començaren a sorgir molt bones crítiques dels seus concerts als diaris catalans, fet que sorprengué fins i tot al seu mestre.

Animat pels èxits rebuts decidí traslladar-se a París, i també va actuar per França i Bèlgica. En un viatge a Barcelona l’any 1907, es casà amb la pianista Anna Aguilar, amb qui tingué la seva única filla Miquelina. Durant els anys següents Llobet va fer diverses gires per Europa i Amèrica i donà a conèixer la moderna escola de guitarra creada per Tàrrega a Barcelona.

A Alemanya causà una impressió tan forta que hi tornà diversos cops al llarg de la seva vida, i allà el seu record i reconeixement encara es mantenen vius com llavors. Degut a l’esclat de la I Guerra Mundial va haver de suspendre una sèrie de concerts que tenia previstos en aquest país i es traslladà amb la seva família a Barcelona.

A partir de 1934, després de quasi quaranta anys ininterromputs de viatges es quedà a Barcelona amb la seva família fent concerts esporàdics per Catalunya, fet que li permeté fer classes de forma continuada als alumnes.

Després d’una vida feliç i plena de triomfs, les desgràcies de la guerra li van fer minvar el ànims fins al punt que submergit en una gran tristesa morí el 22 de febrer de 1938 envoltat per la seva família.

Llobet pertany a una de les generacions de grans guitarristes que nasqueren a Catalunya durant el període Modernista, i la seva feina va ser heretada per una sèrie de nous guitarristes.Tots els seus alumnes van ser celebritats dins del món guitarrístic.

La majoria de composicions seves es van publicar anys després de la seva mort, i aquest fet, unit a que cal un gran domini de l’instrument per tocar peces seves no ha afavorit el seu coneixement.

Després de la Guerra civil, a la postguerra, la seva figura quedà a l’ombra degut al seu catalanisme, i va ser oblidat injustament ja que és la gran mestre de la guitarra del segle XX i una de les fites més altes de la història.