Com ja saps, la música és present a les nostres vides ja des d'abans de néixer, quan estem dins el ventre de la mare. A la vida real, aquest festival de sons nocessa mai; pel·lícules, ràdio, CDs, persones cantant, objectes de totes mides, animals, el vent entre les fulles... i un llarguíssim etcètera que no podríem acabar.
Com veuràs, hi ha unes cançons anomenades tradicionals i populars, aquelles que es trensmeten de boca a orella i per tant, poden vairar segons l'època o la zona. Però hi ha un gran bloc de cançons que en molts casos també són antigues i es transmeten de generació en generació, són les músiques de les tradicions, de les festes, dels costums. A diferència de les altres, que es canten snse un motiu, aquestes se solen sentir en determinades ocasions, i moltes persones se les coneixen.
El correfoc és una d'aquestes tradicions, com tants d'altres, amb una música pròpia o característica; instruments de vent, molta percussió, a joc amb els petards i els trons..., el bestiari: Mulassa, gàrgola, víbria, capgirell, drac, nas de sutge...
El nom ja ho indica, córrer- foc. En aquesta festa, a més de la música també hi és molt important la roba; un bon calçat i ben tapada i millor si és de cotó per protegir la pell de les cremades. Uns punts importants són els cabells, cal portar-los ben tapats, i un mocador a la cara per no respirar tanta pólvora. L'espai: a l'aire lliure! és un recorregut amb diferents punts i espais, places més amples amb més foc, carrerons estrets on tothom s'aglutina amb traques per terra, cortines de foc... l'actitud: una persona que s'endinsi en un correfoc ha de saber què li espera, ha de saber que no es poden fer cadenes de més de tres persones (millor de dos que sol, és més difílcil caure al terra, en cas que hi hàgi prou espai per caure), a les places s'ha de girar en sentit contrari a les agulles del rellotge, i es poden cridar emblemes com per exemple "no no no, el dimoni no em fa por!!!" i, finalment... l'olor! una olor de pólvora, de sofre cremat, suor, satisfacció, amistat, diversió... TRADICIÓ!
Com a referència per si vols anar a veure'n algun o per si de més gran vols ficar-t'hi, un de molt recomanable és el correfoc de Manresa(si pitges el "link" de correfoc, ho podràs corroborar si és que encara no hi has entrat.)
Pitjant aquí podràs sentir la música del correfoc de Manresa, el que se sent a les places mentre hi ha for per tot arreu, i pitjant aquí, podràs veure algunes imatges de fa festa.
Un apunt molt important: en el correfoc de Manresa, les músiques van ser creades explressament, però s'han fet tant populars (moltes persones les coneixen) que es diu erròniament que són tradicionals.
Finalment, aquí tens un vídeo perquè vegis una mostra del context real de la música i els imatges observades. és així com t'ho imaginaves?
I, un cop vist l'anterior, estic segura que compendràs l'alegria d'haver arribat fins al final, en cas que s'aconsegueixi (les persones que no hi han anat mai o que no hi estan acostumades, no ho resisteixen i n'han de sortir, passant a ser espectadors.)
Com veuràs, hi ha unes cançons anomenades tradicionals i populars, aquelles que es trensmeten de boca a orella i per tant, poden vairar segons l'època o la zona. Però hi ha un gran bloc de cançons que en molts casos també són antigues i es transmeten de generació en generació, són les músiques de les tradicions, de les festes, dels costums. A diferència de les altres, que es canten snse un motiu, aquestes se solen sentir en determinades ocasions, i moltes persones se les coneixen.
El correfoc és una d'aquestes tradicions, com tants d'altres, amb una música pròpia o característica; instruments de vent, molta percussió, a joc amb els petards i els trons..., el bestiari: Mulassa, gàrgola, víbria, capgirell, drac, nas de sutge...
El nom ja ho indica, córrer- foc. En aquesta festa, a més de la música també hi és molt important la roba; un bon calçat i ben tapada i millor si és de cotó per protegir la pell de les cremades. Uns punts importants són els cabells, cal portar-los ben tapats, i un mocador a la cara per no respirar tanta pólvora. L'espai: a l'aire lliure! és un recorregut amb diferents punts i espais, places més amples amb més foc, carrerons estrets on tothom s'aglutina amb traques per terra, cortines de foc... l'actitud: una persona que s'endinsi en un correfoc ha de saber què li espera, ha de saber que no es poden fer cadenes de més de tres persones (millor de dos que sol, és més difílcil caure al terra, en cas que hi hàgi prou espai per caure), a les places s'ha de girar en sentit contrari a les agulles del rellotge, i es poden cridar emblemes com per exemple "no no no, el dimoni no em fa por!!!" i, finalment... l'olor! una olor de pólvora, de sofre cremat, suor, satisfacció, amistat, diversió... TRADICIÓ!
Com a referència per si vols anar a veure'n algun o per si de més gran vols ficar-t'hi, un de molt recomanable és el correfoc de Manresa(si pitges el "link" de correfoc, ho podràs corroborar si és que encara no hi has entrat.)
Pitjant aquí podràs sentir la música del correfoc de Manresa, el que se sent a les places mentre hi ha for per tot arreu, i pitjant aquí, podràs veure algunes imatges de fa festa.
Un apunt molt important: en el correfoc de Manresa, les músiques van ser creades explressament, però s'han fet tant populars (moltes persones les coneixen) que es diu erròniament que són tradicionals.
Finalment, aquí tens un vídeo perquè vegis una mostra del context real de la música i els imatges observades. és així com t'ho imaginaves?
I, un cop vist l'anterior, estic segura que compendràs l'alegria d'haver arribat fins al final, en cas que s'aconsegueixi (les persones que no hi han anat mai o que no hi estan acostumades, no ho resisteixen i n'han de sortir, passant a ser espectadors.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada