dimecres, 7 d’octubre del 2009

LA CANÇÓ DEL LLADRE, TRADICIÓ



La cançó del lladre, a cavall entre l'enamorat i el bandoler

Les cançons tradicinals també s'anomenen populars, són les melodies cantades per les persones del carrer, per la població. Les cançons populars es transmeten oralment (tot i que actualment quasi totes estàn escrites), de boca a orella, i és per això que varien constantment.
Potser tu te la saps una mica diferent, però això no vol dir que estigui malament!

Aquí tens una versió molt bonica per guitarra, un arranjament de Miquel Llobet, de qui parlarem més endavant:



Ara que ja en coneixes la melodia, mira aquest vídeo on hi surt en Joan Manuel Serrat cantant-la. ( En Serrrat és un home molt famós a l'època dels teus pares i avis) .



Aquesta és la lletra de la cançó:

LA CANÇÓ DEL LLADRE

1. Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.

2. I ara, que ja sóc grandet,
m’he posat a mala vida:
me n’he posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell...

3. La justícia me n’ha pres
i en presó fosca em duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell...

I, finalment, aquí en tens la partitura!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada