MIQUEL LLOBET

Miquel Llobet i Solés

(1878-1938)

Miquel Llobet va ser un compositor i guitarrista que va destacar des de molt jove, rebent molt bones crítiques fins i tot dels músics més prestigiosos, que el van considerar un dels millors intèrprets del moment.

Nasqué a Barcelona el 18 d’octubre de 1874 i als deu anys començà estudis de solfeig, piano i violí.

El 1889 quedà tan impressionat per un concert del guitarrista Antonio Jiménez Manjón que decidí dedicar-se a l’estudi de la guitarra, rebent les primeres lliçons del professor Magín Alegre.

Miquel Llobet i Francisco Tárrega es conegueren en una guitarreria del carrer Ample, i Llobet assimilà ràpidament els coneixements de Tàrrega, un gran guitarrista. Als setze anys ja estava molt ben format i a partir del febrer de 1895 començaren a sorgir molt bones crítiques dels seus concerts als diaris catalans, fet que sorprengué fins i tot al seu mestre.

Animat pels èxits rebuts decidí traslladar-se a París, i també va actuar per França i Bèlgica. En un viatge a Barcelona l’any 1907, es casà amb la pianista Anna Aguilar, amb qui tingué la seva única filla Miquelina. Durant els anys següents Llobet va fer diverses gires per Europa i Amèrica i donà a conèixer la moderna escola de guitarra creada per Tàrrega a Barcelona.

A Alemanya causà una impressió tan forta que hi tornà diversos cops al llarg de la seva vida, i allà el seu record i reconeixement encara es mantenen vius com llavors. Degut a l’esclat de la I Guerra Mundial va haver de suspendre una sèrie de concerts que tenia previstos en aquest país i es traslladà amb la seva família a Barcelona.

A partir de 1934, després de quasi quaranta anys ininterromputs de viatges es quedà a Barcelona amb la seva família fent concerts esporàdics per Catalunya, fet que li permeté fer classes de forma continuada als alumnes.

Després d’una vida feliç i plena de triomfs, les desgràcies de la guerra li van fer minvar el ànims fins al punt que submergit en una gran tristesa morí el 22 de febrer de 1938 envoltat per la seva família.

Llobet pertany a una de les generacions de grans guitarristes que nasqueren a Catalunya durant el període Modernista, i la seva feina va ser heretada per una sèrie de nous guitarristes.Tots els seus alumnes van ser celebritats dins del món guitarrístic.

La majoria de composicions seves es van publicar anys després de la seva mort, i aquest fet, unit a que cal un gran domini de l’instrument per tocar peces seves no ha afavorit el seu coneixement.

Després de la Guerra civil, a la postguerra, la seva figura quedà a l’ombra degut al seu catalanisme, i va ser oblidat injustament ja que és la gran mestre de la guitarra del segle XX i una de les fites més altes de la història.